<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
  <channel>
    <title>RAC105 &#187; Frankip&#232;dia</title>
    <link>http://www.rac105.cat/feeds/blog?id=frankipedia</link>
    <pubDate>Wed, 27 Oct 2010 13:41:01 GMT</pubDate>
    <description>Entre la musica i tu</description>
    <item>
      <title>Per qu&#232; diem 'tocar el dos'? </title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-diem-tocar-el-dos</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-diem-tocar-el-dos#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/012/033/original/carro-de-cavalls.jpg"><img class="alignleft size-large wp-image-12850" title="carro de cavalls" src="/media/asset_publics/resources/000/012/034/original/carro-de-cavalls-567x448.jpg" alt="" width="294" height="232" /></a>No toquem cap número. Aquesta expressió <strong>prové de l'evolució de la paraula “dors”</strong>; D-O-R-S, és a dir, <strong>espatlla o esquena</strong>. I com sempre, <strong>té el seu origen fa molts anys</strong>, quan encara no s’havien inventat ni els gps, ni els detectors de radars, ni calia anar a 80...<!-- pagebreak --> Sobre tot perquè no s’hi arribava. <strong>Parlem de quan el mitjà de transport eren els carros i les diligències. </strong>Els carros eren tirats per <strong>cavalls </strong>i <strong>què es feia si es volia moure el carro?</strong> <strong>Se li tocava el dors. </strong>Tocar es un eufemisme, tocar és el que fan Sara Carbonero i Iker Casillas, el que es feia era <strong>fuetejar l'esquena dels cavalls</strong> amb les xurriaques <strong>per a que es posessin en marxa.</strong> L’evolució <strong>fonètica </strong>ha fet que del dors, en català antic, es passés a dos. I tocar el dos vulgui dir marxar, que és el que fem la majoria dels qui som al <em>Fricandó</em>.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/242/original/0723_2013h_20_Divendres_2023-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Fri, 23 Jul 2010 10:52:38 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-diem-tocar-el-dos</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>tocar el dos</category>
    </item>
    <item>
      <title>Per qu&#232; ens passem de la ratlla? </title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-ens-passem-de-la-ratlla</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-ens-passem-de-la-ratlla#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><strong><a href="/media/asset_publics/resources/000/012/017/original/Boxa.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-12777" title="fight" src="/media/asset_publics/resources/000/012/017/original/Boxa.jpg" alt="" width="350" height="245" /></a>Per exemple</strong> quan Ribery i Benzema se’n van al llit amb una menor o <strong>quan li diem a la Pantoja que s’afaiti les patilles</strong>, això es passar-se de la ratlla.<!-- pagebreak --> L’expressió que fem servir <strong>quan ens passem de frenada té origens en la boxa</strong>. Però<strong> en els inicis</strong>, quan la boxa era avorrida perquè encara no havia nascut Poli Díaz. <strong>Les baralles no</strong><strong> es feien</strong> <strong>dins d’un ring </strong>o quadrilàter, eren combats low cost. Es feien <strong>al nivell del terra</strong> i es pintaven unes línies de guix al terra. Com quam erem petits i posavemn les motxilles per fer de porteries. Cadascun dels boxejadors es posava a un costat, un davant de l’altre a la vora de la seva marca. <strong>Guanyava el que aconseguia que el contrincant traspassés la ratlla. </strong>Molt cutre, com els jocs que feiem quan erem petits... Sort que Maradona no es va dedicar a la boxa, si no s’haguessin esborrat totes les marques.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/229/original/0722_2013h_20_Dijous_2022-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Thu, 22 Jul 2010 10:10:09 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-ens-passem-de-la-ratlla</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>passar-se de la ratlla</category>
    </item>
    <item>
      <title>Quin &#233;s l&#8217;animal m&#233;s lent del m&#243;n?</title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/quin-es-lanimal-mes-lent-del-mon</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/quin-es-lanimal-mes-lent-del-mon#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/012/004/original/Perezoso.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-12722" title="Perezoso" src="/media/asset_publics/resources/000/012/004/original/Perezoso.jpg" alt="" width="186" height="279" /></a>El que té més patxorra i el més dropo. El que deixaria en ridícul a Charlie Rexach i el seu córrer és de covards. Es diu <strong>“La Perezosa” i viu a boscos de l’Amèrica Central.</strong> Té un <strong>aspecte com de Koala axafat per un cotxe</strong>. Dades: <strong>velocitat màxima és de 0,2 quilòmetres per hora</strong>.<!-- pagebreak --> Al seu costat, un cargol sembla Ussain Bolt. Només agafa  velocitat punta -gas a fons- quan ha d’anar a protegir les seves filles. <strong>No es pot mantenir en peu, s’arrossega </strong>i el fa molt vulnerable als depredadors quan és a terra <strong>A què es dedica?</strong> Com Carme Lomana: <strong>a res</strong>. <strong>Viu a dalt dels arbres</strong> i passa els dies movent-se <strong>de branca en branca </strong>agafat amb les urpes... Només <strong>baixa a terra un cop per setmana</strong>. I què fa?<strong> Defecar i orinar</strong>. Orinar i defecar. Quan acaba torna a pujar a l'arbre. Va tant lent que quan arriba a dalt, ja deu ser l’hora de baixar.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/221/original/0721_2013h_20_Dimecres_2021-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Wed, 21 Jul 2010 09:53:08 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/quin-es-lanimal-mes-lent-del-mon</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>Perezoso</category>
    </item>
    <item>
      <title>Per qu&#232; les guardioles tenen forma de porquet?</title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-les-guardioles-tenen-forma-de-porquet</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-les-guardioles-tenen-forma-de-porquet#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/992/original/guardiola-porc.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-12649" title="Hucha con dinero" src="/media/asset_publics/resources/000/011/992/original/guardiola-porc.jpg" alt="" width="258" height="232" /></a>D’entrada dir que <strong>el porc ha estat considerat</strong> en diverses civilitzacions com <strong>un ésser relacionat amb la prosperitat i l'abundància.</strong> Allò de que<strong> “del porc s’aprofita tot”</strong>. Una mica com el que feia Felix Millet amb el Palau de la Música, que era una fàbrica de fer diners. D’on ve el costum de guardar-hi diners?<!-- pagebreak --><strong> Del segle XV i del món anglosaxó</strong>. S’usava una <strong>argila ataronjada coneguda com “pygg”</strong>, que com els oients més avispats ja hauran endevinat és una paraula que en anglès sona de forma  similar a “porc” que es diu <em>pig</em>. Amb l’argila <strong>es feien estris de les llars, de formes diferents, on s’hi guardava la pasta</strong>. Els estris se’ls va dir “piggy jar”, la jarra dels porquets o <strong>“piggy’s bank”, el banc dels porquets</strong>. La similitud fonètica va ser que els piggys derivessin en porquets i més endavant en d’altres animalets com ovelles o vaques. Només cal donar una volta per un basar xinès.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/208/original/0720_2013h_20_Dimarts_2020-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Tue, 20 Jul 2010 10:15:08 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-les-guardioles-tenen-forma-de-porquet</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>guardioles</category>
      <category>porquet</category>
    </item>
    <item>
      <title>Per qu&#232; als &#8220;Jos&#233;&#8221; els diem &#8220;Pepe&#8221;? I d&#8217;on surt l&#8217;expressi&#243; OK?</title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-als-jose-els-diem-pepe-i-don-surt-lexpressio-ok</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-als-jose-els-diem-pepe-i-don-surt-lexpressio-ok#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><strong><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/969/original/Guardiola-Pep.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-12577" title="Guardiola Pep" src="/media/asset_publics/resources/000/011/969/original/Guardiola-Pep.jpg" alt="" width="145" height="168" /></a>Per què als “José” els diem “Pepe”?</strong></p>
<p>Exemples: Jose Montilla és Pepe Montilla, <strong>Josep Guardiola és en Pep</strong> i José Luis Rodriguez Zapatero és “El estafador”. <strong>L’origen és</strong> a un lloc ple de dones de genolls... no és el que esteu pensant parlo <strong>d’un convent de monges</strong>.<!-- pagebreak --> Fa molts anys, durant<strong> la lectura de les Sagrades Escriptures</strong>, <strong>es referien a Sant Josep com 'Pater Putatibus'</strong> i després, per simplificació, <strong>com “PP”</strong>. D’aqui va néixer dir “Pepe” als Josep.</p>
<p><strong><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/970/original/OK.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-12579" title="okay button" src="/media/asset_publics/resources/000/011/970/original/OK.jpg" alt="" width="144" height="107" /></a>D’on surt l’expressió OK?</strong></p>
<p>Durant una guerra. Concretament<strong> la Guerra de Secessió nord-americana</strong>. Quan les tropes tornaven a les seves <strong>sense cap baixa</strong>, posaven en una gran <strong>pissarra '0 Killed'</strong> (zero morts). El zero es va confrondre amb una K i així va sortir l’expressió OK. Segurament, també la beguda...</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/196/original/0719_2013h_20_Dilluns_2019-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Mon, 19 Jul 2010 09:17:14 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-als-jose-els-diem-pepe-i-don-surt-lexpressio-ok</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>Jos&#233;</category>
      <category>Pepe</category>
      <category>OK</category>
    </item>
    <item>
      <title>Per qu&#232; est&#224; inclinada la Torre de Pisa?</title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-esta-inclinada-la-torre-de-pisa</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-esta-inclinada-la-torre-de-pisa#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/949/original/Torre-de-Pisa.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-12502" src="/media/asset_publics/resources/000/011/949/original/Torre-de-Pisa.jpg" alt="" width="249" height="343" /></a>La torre de Pisa està torta, com el nas de Belén Esteban. <strong>És un dels grans nyaps de l'arquitectura al llarg de la història</strong> juntament amb el tambor de les Glòries. Ningú sap del cert qui en té la culpa però s’atribueix a l’artista <strong>Bonano Pisano </strong>que té nom de pallasso. Per què està inclinada? <!-- pagebreak --><strong>Els fonaments eren molt febles i el terra on es va construir era inestable. </strong>La construcció va començar el <strong>1173</strong> i es va fer en tres etapes, però no com les del tour, una mica més llarg, es <strong>van fer retocs durant més de 200 anys. </strong>Riute'n de la Sagrada Família. <strong>Des del segle XIV, la</strong> <strong>Torre de Pisa ha estat inclinada i s’ha tancat al públic diverses vegades, </strong>però al contrari que Amy Winehouse, ha mantingut l’equilibri sense caure al terra.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/184/original/0716_2013h_20_Divendres_2016-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Fri, 16 Jul 2010 09:29:20 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-esta-inclinada-la-torre-de-pisa</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>Torre de Pisa</category>
    </item>
    <item>
      <title>Com es diuen els lleons del congr&#233;s? </title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/com-es-diuen-els-lleons-del-congres</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/com-es-diuen-els-lleons-del-congres#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/172/original/lleons-del-congr_C3_A9s_ok.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-12442" title="lleons del congrés_ok" src="/media/asset_publics/resources/000/015/172/original/lleons-del-congr_C3_A9s_ok.jpg" alt="" width="323" height="253" /></a>A fora del Parlament espanyol hi ha dos animals, i a dins 350. Qui els va fer?<strong> L’escultor Ponciano Ponzano</strong>. Quan li van encarregar,<strong> es va negar a esculpir animals en bronze</strong>, alegant que portava<strong> mala sort</strong>. <!-- pagebreak -->Però les autoritats de l’època li van dir que el bronze amb que hauria de fer els lleons sortia de<strong> fondre els canons usats a la guerra d'Àfrica de l'any 1860</strong>, que es quan Espanya es va quedar Ceuta i Melilla. Total, que <strong>els va fer i els lleons es van posar el 1865. </strong>Com es diuen? <strong>Daoiz i Velarde</strong>. Per què? Són els <strong>cognoms de dos capitans de l’exèrcit espanyol que van participar en la guerra de la independència espanyola del segle XIX.</strong> O sigui que tot plegat destila patriotisme pels quatre costats. Tot i que es diuen Daoiz i Velarde, <strong>alguns madrilenys els anomenen Benavides i Malospelos</strong>, no se sap per què.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/173/original/0715_2013h_20_Dijous_2015-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Thu, 15 Jul 2010 09:35:05 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/com-es-diuen-els-lleons-del-congres</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>lleons</category>
      <category>Congr&#233;s dels Diputats</category>
    </item>
    <item>
      <title>Qui es va inventar el paper higi&#232;nic?</title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/qui-es-va-inventar-el-paper-higienic</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/qui-es-va-inventar-el-paper-higienic#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><strong><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/158/original/paper-de-v_C3_A0ter.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-12377" title="papel higiénico" src="/media/asset_publics/resources/000/015/158/original/paper-de-v_C3_A0ter.jpg" alt="" width="329" height="219" /></a>Els Romans es netejaven als banys públics amb una esponja</strong> amarrada a un pal i mullada a una galleda d'aigua salada i els usuaris compartien eina. <strong>Els colons nordamericans es netegen amb panotxes de blat de moro<!-- pagebreak --></strong> i a la costa s'usen petxines o escorces de coco. El paper higiènic com a tal l’inventa el <strong>1857 per Joseph Gayetty,</strong> un inventor de <strong>Nova York</strong>. Per què? Fa anys, <strong>es feia servir paper de diari per eixugar-se el cul</strong>, una cosa que amb certa premsa també ve de gust fer ara. <strong>Joseph </strong>tenia un problema: <strong>patia hemorroides i el diari era</strong> com un cara a cara de la Noria: <strong>massa agressiu</strong>. Per això <strong>va patentar un paper més suau</strong>, cobert per una fina capa que evitava els frecs amb el cul. Anys després encara no ha sabut respondre la pregunta més important, el paper de vàter ha de caure cap a fora o cap a dins?</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/159/original/0714_2013h_20_Dimecres_2014-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Wed, 14 Jul 2010 09:31:16 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/qui-es-va-inventar-el-paper-higienic</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>paper de v&#224;ter</category>
      <category>paper higi&#232;nic</category>
    </item>
    <item>
      <title>Per qu&#232; el tretze t&#233; tanta mala fama?</title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-el-tretze-te-tanta-mala-fama</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-el-tretze-te-tanta-mala-fama#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/901/original/tretze.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-12316" title="Billar" src="/media/asset_publics/resources/000/011/901/original/tretze.jpg" alt="" width="320" height="213" /></a>A <strong>França</strong>, <strong>mai se li dóna a una casa el número 13</strong> en la seva direcció. A <strong>Madrid no hi hagi la línia 13 d'autobús</strong>. Té una explicació bíblica: <strong>13 persones a l'Últim Sopar de Jesucrist i després es mor</strong>, per tant, símbol pels cristians de<strong> mala sort</strong>. <!-- pagebreak --><strong>Als Estats Units, el tretze és un número amb sort.</strong> Forma part de molts dels símbols nacionals, en el revers dels bitllets hi ha una piràmide incompleta de tretze esglaons, l'àguila heràldica sosté una branca d'olivera amb tretze fulles i tretze fletxes. No té a veure amb la superstició, <strong>commemora les tretze colònies que van originar el país</strong>. <strong>Richard Wagner va lligat al número 13</strong> ja que va néixer en un any acabat en 13, la suma de les lletres del seu nom i cognom són 13, els números del seu any de naixement (1813) sumen també 13, va compondre 13 òperes i va morir un dia 13, no sabem si era dimarts.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/146/original/0713_2013h_20_Dimarts_2013-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Tue, 13 Jul 2010 09:34:18 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-el-tretze-te-tanta-mala-fama</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>tretze</category>
    </item>
    <item>
      <title>Per qu&#232; ens quedem de Rodriguez? </title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-ens-quedem-de-rodriguez</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-ens-quedem-de-rodriguez#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/768/original/feines-de-casa.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-12151" title="CAMPAÑA &quot;LA CASA INTOXICADA&quot;" src="/media/asset_publics/resources/000/011/768/original/feines-de-casa.jpg" alt="" width="174" height="274" /></a>Bàsicament <strong>aplicat a homes</strong>. La familia marxa de vacances i es queden sols a casa. <strong>La tragèdia del Rodríguez són les feines domèstiques</strong>: sovint és inútil, incapaç de cuinar, de planxar, de tenir la casa neta o de fer funcionar la rentadora. Això no ho ha escrit Isabel Coixet, en general,<strong> és bastant estès</strong>. Quan s’inventa el terme? Fa poc, <strong>a la dècada dels 60</strong>. Per què?<!-- pagebreak --> Pel canvi social que es produeix en aquella època amb <strong>dones que s’incorporen al món laboral i tenen vacances. Per què Rodriguez? </strong>I no Swentaiger o Iniesta?<strong> Ningú ho ha sabut explicar</strong>. Segurament el motiu per plausible és que <strong>es va escollir l'elecció d'un cognom molt comú.</strong> D'aquí ve també el nom del famós grup musical espanyol-argentí dels anys 90 liderizado per Andrés Calamaro. Dissabte, Catalunya, va demanar que li deixin provar com és això de quedar-se de Rodriguez sense la parella per veure si es pot organitzar sola.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/130/original/0712_2013h_20_Dilluns_2012-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Mon, 12 Jul 2010 09:28:55 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-ens-quedem-de-rodriguez</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>Rodriguez</category>
    </item>
    <item>
      <title>Per qu&#232; hi ha decisions salom&#242;niques? </title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-hi-ha-decisions-salomoniques</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-hi-ha-decisions-salomoniques#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<div class="wp-caption alignnone" style="width: 327px"><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/750/original/rei-salomon.jpg"><img class="size-full wp-image-12084" title="rei salomon" src="/media/asset_publics/resources/000/011/750/original/rei-salomon.jpg" alt="" width="317" height="240" /></a>
<p class="wp-caption-text">Rei Salomó amb les dues mares i el nen</p>
</div>
<p>Com per exemple, posar la senyera enmig del lema a la capçalera de la mani de demà. <strong>Les decisions salomòniques no satisfan cap de les dues parts, però són les úniques possibles</strong>. L’origen <strong>ve, del savi de la bíblia, el Rei Salomó</strong>. <!-- pagebreak -->Ho explica l’Antic Testament. <strong>Dues dones van tenir dos fills, un va morir,</strong> i una dona li va robar el nen a l’altra despres del part. Es van presentar davant del rei Salomó perquè donés una solució. <strong>Salomó mana partir el nen en dos:</strong> la meitat a la una i l'altra meitat a l'altra.<strong> La mare falsa està d'acord amb el rei, però la mare veritable demana que no facin</strong>. Amb això el rei Salomó <strong>va veure qui era la mare de veritat.</strong> En el cas de la mani demà, el nen seria Catalunya, i els polítics, les mares que es barallen per la custòdia.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/119/original/0709_2013h_20_Divendres_2009-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Fri, 09 Jul 2010 09:25:05 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-hi-ha-decisions-salomoniques</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>Rei Salom&#243;</category>
      <category>decisions salom&#242;niques</category>
    </item>
    <item>
      <title>Per qu&#232; mengem ensaladilla russa?</title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-mengem-ensaladilla-russa</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-mengem-ensaladilla-russa#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/734/original/ensaladilla-russa.jpg"><img class="alignleft size-large wp-image-12028" title="ensaladilla russa" src="/media/asset_publics/resources/000/011/735/original/ensaladilla-russa-567x425.jpg" alt="" width="277" height="207" /></a>La bona, no la que s’usa com a ciment armat. És realment russa, <strong>inventada el 1860 per Lucien Olivier</strong>, xef d’un restaurant de <strong>Moscou</strong>. La primera versió no se sap què portava perquè la recepta es va perdre.<!-- pagebreak --> Per sort, <strong>el plat va trascendir més enllà dels Urals, i es va expandir a Ucraïna</strong> amb pèsols, cogombres confitats i  pollastre. Actualment és <strong>un dels plats que més es consumeixen a Rússia</strong>: la patata a daus amb la maionesa. En les variants mediterrànies sol afegir una certa quantitat de tonyina i verdures cuites, pastanaga, mongetes tendres. Hi ha qui hi posa pebrots del piquillo all, gambes, olives. A l'hivern, en el sopar de Nadal. La recepta sol incloure carn picada de pollastre, mandarines i altres fruites típiques d'hivern. A més <strong>es pot trobar fàcilment a la zona de congelats</strong> de qualsevol supermercat en un recipient en forma de bossa de plàstic. Perquè amb la calor que fa, estan plens de gent que busca refrescar-se.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/108/original/0708_2013h_20_Dijous_2008-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Thu, 08 Jul 2010 09:15:18 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-mengem-ensaladilla-russa</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>ensaladilla russa</category>
    </item>
    <item>
      <title>Qu&#232; es un Lip dub?</title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/que-es-un-lip-dub</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/que-es-un-lip-dub#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<div class="wp-caption alignnone" style="width: 300px"><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/721/original/Tura-Lip-dub.jpg"><img class="size-full wp-image-11964" title="Tura Lip dub" src="/media/asset_publics/resources/000/011/721/original/Tura-Lip-dub.jpg" alt="" width="290" height="229" /></a>
<p class="wp-caption-text">Montserrat Tura participa al Lip dub de la Conselleria de Justícia</p>
</div>
<p>Ho expliquem ara que  s’ha filtrat un video de<strong> soldats israelians</strong> que patrullaven per la ciutat cisjordana  de Hebron i es van posar a<strong> ballar la coreografia  de la cançó "Tik Tok" de Kesha.</strong> A veure, <strong>lip dub en català: doblatge labial, video de sincronització labial i doblatge d’àudio per fer un video musical.<!-- pagebreak --> </strong>Es com  fer un playback però afegint-hi coreografies de grup i més currats. <strong>S’inventa el lipdup Jakob Lodwick fa 4 anys</strong> quan es va  gravar amb la seva càmera cantant pel carrer. Va arribar a casa i va barrejar el seu  video amb la cançó original. <strong>Lip dub més famós: Quebec 2009, dos  estudiants de comunicació fan un video del I Gotta  Feeling dels Black Eyed Peas amb 172  estudiants</strong>, va tenir més de 4 milions de visites. <strong>A Catalunya</strong> el lip dub més mediàtic és  de la <strong><a href="http://www.youtube.com/watch?v=JOxj7stvD58&amp;feature=player_embedded" target="_blank">conselleria de justícia</a></strong>.  No confondre lip dub amb <strong>flash mob, acció organitzada d’un grup de  persones que es fa de cop i volta en un lloc públic</strong>, fa una cosa inusual i es  dispersa ràpidament, com el tripartit.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/094/original/0707_2013h_20_Dimecres_2007-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>
<p><a title="blocked::http://www.youtube.com/watch?v=JOxj7stvD58&amp;feature=player_embedded" href="http://www.youtube.com/watch?v=JOxj7stvD58&amp;feature=player_embedded" target="_blank"><br />
</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Wed, 07 Jul 2010 09:10:51 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/que-es-un-lip-dub</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>Lip dub</category>
    </item>
    <item>
      <title>Per qu&#232; hi ha muntanyes russes? </title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-hi-ha-muntanyes-russes</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-hi-ha-muntanyes-russes#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/704/original/muntanya-russa.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-11869" title="Roller Coaster" src="/media/asset_publics/resources/000/011/704/original/muntanya-russa.jpg" alt="" width="290" height="193" /></a>Les muntanyes russes tenen aquest nom perquè <strong>les va inventar una dona d'aquest país</strong>. Concretament va ser l'emperadriu<strong> Caterina la Gran, al segle XVIII.</strong> <!-- pagebreak -->Qui era aquesta dona? L’esposa del tsar Pere III, i a part de ser reina tenia un altre problema: <strong>s’avorria molt</strong>. En aquella època encara no feien Sálvame i no sabia que fer... Per passar les hores,<strong> es llançava des de dalt d'una muntanya pujada a un calaix de fusta amb rodes. </strong>Aquesta diversió es va anar estenent i, el <strong>1884</strong>, l'americà <strong>Marcus Thompson va construir el parc d'atraccions de Nova York amb una versió mecànica</strong> i primerenca d'aquest divertiment real. La versió moderna de la muntanya russa es diu Montilla russa: uns dies ets dalt de la muntanya defensant la unitat i uns altres demanant que es canviï el lema d’una mani que no ha convocat.</p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/084/original/0706_2013h_20_Dimarts_2006-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Tue, 06 Jul 2010 09:10:12 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-hi-ha-muntanyes-russes</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>muntanyes russes</category>
    </item>
    <item>
      <title>Per qu&#232; Hitler portava aquell bigoti?</title>
      <link>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-hitler-portava-aquell-bigoti</link>
      <comments>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-hitler-portava-aquell-bigoti#comments</comments>
      <description>
<![CDATA[<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/011/684/original/Hitler.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-11786" title="Hitler" src="/media/asset_publics/resources/000/011/684/original/Hitler.jpg" alt="" width="243" height="255" /></a><strong>Hitler</strong> era un desgraciat i <strong>duia un bigoti "raspall" </strong>que es va convertir en <strong>un símbol del feixisme</strong>. No tots els que porten aquest bigoti ho són. El cert és que Hitler<strong> portava un bigoti mostatxo, frondós, rotllo Azkargorta</strong>.<strong> Per què se’l va retallar?</strong> Era un<em> fashion victim</em>?<!-- pagebreak --> No, la història la revela<strong> Alexander Frey</strong>, que va ser company de l'ex dictador alemany a la Primera Guerra Mundial. Quan tots dos eren soldats, <strong>l'exèrcit va patir el 1918 un atac amb gas mostassa </strong>i <strong>Hitler </strong>va quedar <strong>temporalment cec</strong> perquè <strong>el seu bigoti</strong> era tan gran que la màscara que portava<strong> no va servir per tapar-li bé la cara</strong>. A partir d’aquell moment, Hitler<strong> es va retallar el bigoti per poder col·locar bé la màscara antigàs.</strong></p>
<p><a href="/media/asset_publics/resources/000/015/073/original/0705_2013h_20_Dilluns_2005-07-10_20Frankipedia_20_20_.mp3" target="_blank">ESCOLTA LA SECCIÓ SENCERA</a></p>]]>      </description>
      <pubDate>Mon, 05 Jul 2010 10:34:33 GMT</pubDate>
      <guid>http://www.rac105.cat/2010/7/per-que-hitler-portava-aquell-bigoti</guid>
      <category>curiositats</category>
      <category>Hitler</category>
      <category>bigoti</category>
    </item>
  </channel>
</rss>

