En Vador Lladó s'ha passat al pareo, i ha tornat una mica abans al Fricandó per explicar-nos-ho. I és que ja trobavem a faltar el seu sentit de l'humor. Tot i que no li agrada fer plans, que prefereix que les coses sorgeixin soles, sí que té molt clar quin és el seu dinar preferit, o on li agrada passar un dia d'estiu. Ha confessat que no ha escoltat el Fricandó d'estiu
No negarem que malgrat tot està pendent de judici i que hem de respectar la presumpció d’innocència, tot l’afer SGAE ens provoca una certa simpatia. Encara que no regentem una perruqueria, un restaurem-te o un centre esportiu i no hem estat víctimes de la Societat General d’Autors i Editors, si que molts hem trobat desproporcionades les accions que sovint han portat a terme.
Sóc un enamorat dels viatges, i si aquests es dirigeixen cap a les terres de l’est encara més. Quan vaig començar a fer aquestes columnes vaig veure de seguida que era el pretext perfecte per tornar a visitar (encara que aquesta vegada fos mentalment) tots aquests països asiàtics que tant m’han seduït. Una escapada apassionant va ser la que vaig fer a través del riu Mekong fins a Luang Prabang (Laos), antiga capital del regne de Lang Xang. En aquest entorn espiritual inundat de temples budistes s’hi experimenta una calma inusual i la desconnexió és total…
Aquesta vegada no us complicaré la vida parlant de destinacions llunyanes amb carrers impronunciables i de difícil accés. Avui us envio al passeig de Gràcia de Barcelona. Tal com defineixen els que condueixen aquest noble espai, cultivarem el dolce far niente a La Doce Vita, la terrassa de l’exclusiu Hotel Majestic. Aquest és un espai concebut per als que busquen un enclavament excepcional i que volen trobar en un mateix entorn un ambient únic
Durant la dècada dels 70 i 80 el meu pare, la meva mare i els meus quatre germans, marxàvem durant l’època estival al poble, el poble del costat de Mataró. Agafàvem el cotxe, el carregàvem fins a dalt de tot i fèiem l’èxode cap a Orrius a 11 kilòmetres de la capital del Maresme, per mi era un tros de viatge i amb set persones dins del cotxe al mes de juny encara més. Quan arribàvem a la casa del poble sempre estava freda, l’olor d’aquell idíl•lic indret em feia brotar la felicitat, era un moment únic. Després de descarregar el cotxe em sotmetia a les instruccions de la meva mare que ens feia deixar i ordenar l’equipatge d’estiu a l’habitació que compartia amb en Pere i en Bosco, els meus dos germans. El mateix passava amb la Regina i la Gemma les dues germanes, la mitjana i la gran que es convertia amb la meva professora si el setembre tenia que aprovar alguna assignatura que s’havia resistit durant la temporada. El ritual em portava de seguida a comprovar l’estat del meu bé més preuat, la BICICROSS BH de color vermell. La nit de Sant Joan donava el tret de sortida a un mes que segur apassionant estiu, faltaven pocs dies per veure la nena que m’agradava, aquella que em provocava el formigueig només de sentir el seu nom... Tot era perfecte. Els amics dels meus pares i els seus fills que es convertien en amics nostres compartíem junts la revetlla. Els pares amb molta vista donaven als fills el mateix número de petards per tots, d’aquesta manera no existien discriminacions entre els fills d’uns i dels altres. Jo era d’aquells que a la mitja hora ja no em quedava ni una piula, els enganxava de dos en dos o de tres en tres i a cremar-ho tot. Segurament algun dia podré donar als meus fills un Sant Joan tan especial com el que em van donar els meus pares i que guardo en el meu més estimat record, mentrestant faré una revetlla de cinc estrelles amb bons amics, molt bona companyia per començar l’estiu, malgrat dilluns torno a treballar i no com abans que no tornava fins tres mesos després.
Segons el president Artur Mas “no existeixen dreceres ni solucions màgiques per sortir de la crisi, però el moviment (en referència als indignats) és molt legítim i humà”. Doncs em sembla que alguns ja en trobat la drecera, la fórmula màgica, l’elixir per omplir les arques. D’acord que moltes empreses han tancat les seves portes, d’acord que la construcció no està tant alegre com abans i que tot plegat genera un dèficit en els ingressos dels consistoris, però prou d’escanyar-nos per tots costats amb les armes que teniu i que recordeu, paguem nosaltres. L’atac indiscriminat a que esteu sotmetent als ciutadans amb sancions de tot tipus no ajuda a mirar el futur amb gaire optimisme, potser ja començaria a ser hora de caminar tots junts i deixar de donar pel sac.
Hi ha pel·lícules que amb el temps han esdevingut mítiques. A moltes hi surten indrets que s’han convertit per a alguns en espai de culte. Un d’aquests rodatges és del període en què els films no destacaven precisament pels seus grans efectes especials ni els colors emprats per seduir el públic. Els protagonistes de la nostra pel·lícula eren Humphrey Bogart i Ingrid Bergman, aleshores dos fenòmens que sota la direcció de Michael Curtiz el 1942 brillaven amb llum pròpia a Casablanca.
Molt de compte amb els amics d’hisenda que estan buscant qualsevol possible escletxa d’alguns exercicis anteriors per sangrar als contribuents, fins i tot amb coses que aparentment no tenen raó de ser sancionades. Una vegada més hi sumem una altre de les fórmules recaptatòries per escanyar-nos encara més. Resulta que nosaltres hem de salvar el govern quan se suposa que és el govern que ens ha de salvar a nosaltres. Aquest és el resultat d’una pèssima gestió que s’escuda amb el discurs que ja comença a cansar de la crisi. Espavileu taüls !!!
Pot ser compatible residir a Barcelona i suportar la calor asfixiant de l’estiu? Ens podem inventar escapades sense sortir de la ciutat? La d’aquesta setmana és una bona opció per fer un èxode urbà que t’ajudarà a evadir-te dels perjudicis d’una gran metròpoli. Anem en direcció al Port Vell de la Barceloneta, en concret a la plaça Pau Vila de la capital catalana.
La Champions League de dissabte passat va ser el pretext perfecte per tornar a omplir la nevera d’informació relacionada amb la capital britànica i conservar-la fresca per quan la necessiti. Per anar al nostre punt, agafem l’underground, la línia London Overground o Bakerloo, direcció (no ho diríeu mai...) Wembley Central. Nosaltres parem abans, en concret a Queen’s Park.
