AC/DC és una banda de hard rock formada l’any 1973 a Sydney pels germans escocesos Malcom i Angus Young. Al grup amb ells estaven el baixista Larry Van Kriedt, el cantant Dave Evans i el bateria Colin Burgess. Durant els primers anys va haver-hi molt de moviment entre els membres del grup, alguns eren acomiadats i en venien de nous. Ronald Belford “Bon” Scott es va unir al grup el setembre de 1974 en substitució de Dave Evans.
El 1975 van gravar el seu primer àlbum, només per Austràlia, anomenat High Voltage. Va ser llavors quan la banda es va estabilitzar: Scott, els germans Young, el baixista Mark Evans i el bateria Phil Rudd. Més tard, aquell mateix any, van editar el single It’s a Long Way to the Top (If You Wanna Rock ‘n’ Roll), que es va convertir en un himne. Aquest èxit es va incloure en el seu segon àlbum T.N.T., que es va publicar només a Austràlia i Nova Zelanda.
El 1975 es va editar High Voltage als Estats Units i Dirty Deeds Done Dirt Cheap (1976) primer per Austràlia i mesos més tard per la resta (però no als Estats Units). La tardor de 1977 van publicar Let There Be Rock. L’any següent es va incorporar Cliff Williams, en el disc Powerage. L’ambient dels seus concerts es reflexa en If you want blood, you’ve got it. AC/DC va anar de gira amb artistes com Alice Cooper, Rush, Aerosmith. Ted Nugent, Boston, Black Sabbath, Cheap Trick, Heart, Scorpions, Molly Hatchet, Ronnie Montrose, Nazareth, UFO, Journey, Foreigner, Van Halen, Styx, Blue Óyster Cult, Alvin Lee, Rainbow, Savoy Brown, REO Speedwagon, The Doobie Brothers, Thin Lizzy i The Who.
El disc que realment els va portar a l’èxit va ser Highway to Hell (1979), que figura entre els 500 discos indispensables de la revista Rolling Stone. El tema principal, Highway to Hell, acabaria per convertir-se per molts en un himne del rock & roll de finals dels 70.
Quan tot anava molt bé, la desgràcia es va creuar amb el grup. El 19 de febrer de 1980 va perdre el seu vocalista a Londres per una intoxicació etílica. Scott va beure més del compte en un local de Londres anomenat MusicMachine. El seu amic íntim Alistair Kinnear el va portar a descansar al seu cotxe. A l’endemà Kinnear va portar Scott a l’hospital on va ser declarat mort.
Després de la mort de Bon Scott, la banda es va plantejar continuar, i finalment van reclutar a l’anglès Brian Johnson. AC/DC va gravar llavors el que seria un dels grans discos dels vuitanta: Back in Black, dedicat a Bon Scott. Es creu que van arribar a vendre 40 milions de còpies d’aquest LP, que figura entre els més venuts de la història, després de Thriller de Michael Jackson. Aprofitant aquesta tirada del grup, es va reeditar Dirty Deeds Done Dirt Cheap el març de 1981 als Estats Units. El mes de novembre de 1981 va sortir For Those About To Rock: We Salute You.
El maig de 1983 el bateria Phil Rudd va ser substituït per Simon Wright. A l’agost va sortir l’àlbum Flick of the Switch, que va fer caure l’estatus comercial del grup molt significativament.
A l’octubre de 1984 van treure un mini LP amb vàries cançons inèdites i que commemorava els seus deu anys d’existència.
El maig de 1986 van publicar Who Made Who, el primer recull d’AC/DC, realitzat especialment per la pel·lícula d’Stephen King, La Rebelión de las Máquinas.
El gener de 1988 van tornar amb Blow Up your Video, un disc en el que les cançons estan escrites íntegrament pels germans Young.
Amb The Razors Edge (1990) van tornar a l’èxit que havien aconseguit 10 anys abans. El 1993 va llançar el single Big Gun, per la banda sonora del film El Último Gran Héroe, protagonitzada per Arnold Schwarzenegger.
Durant la tardor de 1995 van publicar Ballbreaker, del que destaquen temes com Hard As a Rock, Cover You In Oil, Hail Caesar i Boogie Man.
Stiff Upper Lip el va seguir a principis de 2000, amb un ritme més semblant al que feien durant la seva joventut.
El 22 de març de 2000, Malcolm i Angus van inaugurar un carrer a Leganés (Madrid) que es diu “Carrer d’AC/DC”. La placa ha estat robada molts cops des de llavors.
El 2005 es va llançar el dualDisc de Back in Black i el DVD Family Jewels, una recopilació dels seus vídeos des de 1973 fins 1990. El 2006 es va editar un llibre amb la història de la banda anomenat Let There Be Rock: The Story of AC/DC, escrit per la periodista Susan Masino.
A l’octubre de 2007 va sortir a la venda el nou DVD Box-Set, titulat Plug Me in, en versió senzilla de dos DVD i de col·leccionista de tres DVD, amb molt de material inèdit i desconegut.
El 2008 van gravar Black Ice amb temes com Rock ‘N Roll Train.
El desembre de 2009 AC/DC va escollir Argentina com a escenari del seu nou DVD en viu. Es va fer durant les tres actuacions de la banda a l’estadi Monumental Antonio Vespucio Liberti (propietat del River Plate).
