RAC105

Per Montse Vidal.

Una banda acostuma a tenir un líder que habitualment és el cantant. La veu principal, el que dóna la cara, el protagonista dels videoclips, qui parla amb el públic i el portaveu principal a les entrevistes.

Anthony Kiedis és un tipus carismàtic, ahir va tornar a portar la misteriosa samarreta vermella de la gira oficial al Perú, tal com ha fet en diverses ocasions (m’agradaria preguntar-li què té d’especial). El cas és que la seva veu marca el segell dels Peppers des de fa anys però ahir va quedar diluït al Sant Jordi.

Posem-nos en situació: els californians actuaven amb les entrades esgotades sabent que Barcelona tenia moltes ganes de veure’ls. Primer, perquè feia 4 anys que no passaven per aquí; segon, perquè estan fent rodar el nou disc després de 5 anys en silenci, i tercer, perquè estan fent les presentacions oficials del seu nou guitarrista, Josh Klinghoffer, successor del mític Frusciante.

Van sortir a menjar-se l’escenari, tenint clar el paper de cadascú. Crits de guerra, “Monarchy of Roses'” i automàticament “Dani California”. Amb “Otherside” començaven a demostrar que havien pensat en el públic a l’hora de preparar el setlist, perquè com aquest van caure uns quants clàssics del grup durant les dues hores que va durar el show, amb “Under the bridge” i “Give it away” inclosos.
Amb la seva energia “gamberra” van tornar a posar a prova l’acústica del Sant Jordi que ahir va sonar frenètic, accelerat i provocador.

Klinghoffer, el nou guitarrista va aprovar l’assignatura de les sis cordes però no la dels cors. Chad Smith va estar sublim a la bateria i va batre el rècord mundial de llançament de baquetes (una d’elles devia arribar a 60 metres de distància al final del concert).

Però l’home de la nit, sens dubte, va ser Flea. El baixista va hipnotitzar no només el públic, sinó també els seus companys. El membre que no abaixa la guàrdia ni permet que la resta ho faci.
Per molts, el so característic del grup, radica en com toca el seu baix, però a més, i fent honor al seu sobrenom, “la puça” és qui més salta, balla i embogeix a l’escenari, contagiant la resta de membres d’una energia que sembla quasi sobrenatural.
En alguns moments, s’acosta al nou guitarrista i el comença a provocar, l’incita i el desafia a un duel baix/guitarra que acaba convertint-se en una conversa que podria acabar en baralla.

La seva excel•lent forma física li permet entrar a l’escenari, ja en el moment dels bisos, caminant amb les mans, fent la vertical durant 20 segons. També va ser ell qui es va acomiadar calurosament del públic, cosa que no va fer Kiedis, que va deixar el micròfon a terra i es va esfumar.

Ahir va ser Flea el més picant dels Peppers, si aneu a un concert del grup el reconeixereu ràpidament perquè porta les cames del pantaló a diferent alçada.