Hola!
Sí, sóc la noia que cada dia t’acompanya de 10 a 14 a RAC105.
De dilluns a divendres, surto de casa al matí (de vegades amb el temps força just, ehem!...), agafo la moto i arribo a la Torre Barcelona. Després de pujar fins a la planta 15 amb aquell ascensor que el primer dia et mareja una mica, entro a la ràdio i veig la nostra recepcionista, la Marta, i els companys de redacció que ja estan en marxa...
Amb el cafè que acabo de treure de la màquina, enfilo el camí pel passadís que porta a l’estudi de RAC105 i em trobo amb l’equip fricander: en Vador, en Medina, la Núria... que fa hores que estan despertant el país i entre bromes, somriures i una mica d’estrès, em donen el bon dia i aconsegueixen despertar-me del tot!.
És a partir de les 10 quan agafo el comandament i durant les quatre hores següents faig tot el possible perquè passis el teu matí amb la millor companyia. La veritat és que tot escoltant la millor música de RAC105, no es difícil aconseguir-ho, oi?
I després? Només treballes quatre hores o què? (Això és el que em pregunta molta gent...) He, he, doncs no, després m’encarrego de seleccionar les cançons que sonen a RAC de nit, de les notícies musicals, de redactar les promocions de RAC105 i les dels concursos i concerts, de les entrevistes a RAC105 Televisió, del Música.cat, de locutar i redactar el Cançons secretes, entre d’altres. Ah! I els dijous m’apunto a cantar amb en Miquel Bernis la previsió meteorològica al Fricandó matiner, una cosa que va ser anecdòtica al principi, però que ara ja és habitual, i ben bé que ens ho passem!
Amb el meu temps lliure faig una mica de tot, per necessitat i per convicció. M’agrada arreglar el món amb els amics, menjar força i bé, dormir (també força i bé), la música dels 60 i 70, Woody Allen, els concerts en sales petites, banyar-me al mar, les pel·lis antigues, Nick Hornby, els esports de neu, viatjar sempre que puc, Stephen King, sortir a córrer, la Motown, les vistes des de la planta 15!, sentir que la meva gent està a prop, la paella que fa el meu pare (insuperable!) i unes quantes coses més...
T’espero cada dia desprès del Fricandó, petons!
Deixa un comentari